Sílvia Orriols sobre la moció de VOX sobre la deliqüencia

Tota immigració massiva i descontrolada provinent de continents i països amb índexs delinqüencials més alts que els nostres, amb actituds misògenes i homòfobes generalitzades o amb xarxes consolidades de narcotràfic és negativa pel país.

Tant és si parlem del nord d'Àfrica com el sud d'Amèrica. Això és el que vostès no acaben d'entendre.

Aplaudeixen els allaus immigratoris procedents de Sud-amèrica només perquè els nouvinguts parlen castellà.

Com que parlen castellà no els importa que hagin format bandes, o que provoquin baralles, agressions, robatoris.

Se'ls enrefum que les drogues circulin pels carrers igual que llaminadures. Ja semblen el president Pujol, que com que els marroquins aprenien català tot era xauxa.

Doncs goiti, no. La mentalitat colonial els priva d'analitzar les dades amb rigor, o potser hem de dir els privava.

La irrupció d'aliança catalana a l'engrellat polític i la tendència a l'alça que en contemplen les enquestes els obliga a renunciar a aquestes distincions irracionals segons origen i a reconèixer que la immigració il·legal sempre és un problema.

Publicar de manera sistemàtica l'origen dels detinguts i interns de presó ajudarà a evidenciar la sobrerepresentació estrangera en la delinqüència i a garantir uns mínims de transparència davant de la població.

Potser també contribuirà a desvenalitzar termes amb què no s'hauria d'haver frivolitzat mai i a desfer falsos mites de color de roses sobre la multiculturalitat.

Estem convençuts que tard o d'hora, fins i tot vostès, s'adonaran que Espanya és una causa perduda. I governi qui hi governi, el Regne Espanyol sempre farà frontera amb el Marroc i es rossegarà fins la fi dels seus dies els deutes colonials generats amb Sud-amèrica.

En canvi, Catalunya no.

Catalunya pot erigir-se en estat i blindar les seves fronteres com fan Andorra o tants d'altres països europeus, imposant les condicions i les normes que ens convinguin.

Si realment somien deixar en herència un país pròsper, segur i occidental als seus fills, només tenen una opció i no es diu Espanya.

La dependència de Madrid ens condemna a l'empobriment i a la substitució cultural i demogràfica actuals.

Només amb la restitució del nostre estat podrem garantir la preservació del domini cultural, polític, ètic i demogràfic del país.

L'estat català ja no és una opció, és una necessitat vital.