Els trobadors

I avui amb Laura Borràs veig que ens portes poesia trobadoresca. Sí, perquè el dia passat... Amb llibres, jo deia abans, i amb l'iPad i amb tot.

Tot, perquè una cosa no treu l'altra, i perquè el que ens ha d'importar són els textos. No el suporten els textos de la gent.

I les ganes de saber. I sobretot perquè... Els trobadors no estan en cap llibre. Els trobadors composaven cançons a ser destinades per l'oralitat.

El boca-orella. I és justament amb la dimensió musical. Parlàvem l'altre dia que era una figura molt propera al que podria ser un cantautor.

Quan viatja anar el text és quan allò ja no té la vigència oral, la immediatesa. I, de fet, els trobem tots ordenats en els cançoners, és a dir, com si fessin una mena de sarcòfag, alguna cosa que testimonieja pel futur què ha estat aquest 350 trobadors, que són el primer exercici d'escriptors professionals a Occident.

És a dir, que totes aquestes... i que les nostres àvies ho van aprendre dels seus antepassats. Tot això també forma part, una mica, de la poesia no trobadoresca, perquè no és del moment, del segle XII ni XIII, però que el tipus de cultura i la forma de transmetre aquesta cultura a la realitat seria semblant.

La literatura és una paraula que

es filtra al segle XV.

La tragèdia, els trobadors, tot allò que era oral. És a dir, que és diferent la creació... que després el vehicle que aquesta creació troba per anar sent conegut.

I això que estem escoltant és? Això que estem escoltant és una trobairitz, no un trobador. Perquè justament a l'edat mitjana tenim trobadors i tenim trobairitz.

És a dir, dones que també composen. En aquest cas concret, estem sentint la coctessa de Dia, que era l'esposa de Guillem de Peitieu, que és un dels...

És un dels trobadors que considerem que és un dels més antics que tenim i és una bomba. Com a escriptor, és espectacular, Guillem de Peiteu.

I aquesta música és preciosa.Molt bonica. Perquè són unes cançons que moltes vegades són elements d'amor, perquè estem parlant d'un tipus d'amor molt determinat.

A més a més, ho feien amb llengua vulgar. Això era una novetat.

La Fina Mors és un amor adult per definició. Hem d'entendre quin és el context que veu néixer aquesta poesia.

El feudalisme,

unes estructures molt i molt severes... Rigides i molt severes. El matrimoni era una imposició, era una colonització del cos femení.

És a dir, a una nena quan naixia ja li deien que es Hi

ha una declaració de la Comtesa de Xampanya. casaria...

És una qüestió d'aglutinar patrimoni, i, per tant, vehicular que les herències anessin quedant als hereus.

I si no tenies un fill, et repudiaven amb moltíssima facilitat, perquè tot estava orientat a la reproducció.

Llavors, en aquestes condicions, tan gèlides per al naixement de l'amor, l'única sortida que tenen és un amor recíproc.

i gratuït, que és l'amor adulte. Ara, te la jugues molt, eh?, perquè tenim l'acord dels lausangers, els gilosos...

Al marit se li diu el gilos, perquè sistemàticament l'està vigilant. A veure què passa. I és sensacional veure el punt de vista, perquè moltes vegades ens han arribat aquestes composicions, com us deia abans, en els cançoners.

Llavors, com que això ens ha arribat molt més tard, el que antologa aquests textos primer ens fa... La vida del trobador, per dir-nos qui és, com una petita contextualització.

A vegades hi ha un altre text, es diu La razó, que ens explica com una goteta de crítica literària que ens explica què és el que després llegirem.

A les vides és sensacional veure com algunes vides són petits contes, petits micro-contes, podríem dir.

La llegenda del cor menjat, és a dir, per exemple, el Guillem de Cabestany estava enamorat de la vella dama Saurimonda, que és la dona del Ramon de Castell-Rosselló, que se'ns descriu com...

El

que fa la vida és parlar de l'amor entre Saurimunda,

que és el cornut, però paga el beure, perquè ell és el que queda fatal en aquesta aventura. Aquest Ramon de Castellrosalló troba el Guillem de Cabestany al mig del bosc, el mata, li talla el cap, li treu el cor, i aleshores arriba a casa seva, al castell, i li ofereix a la seva vella dama el cor de Ramon de Castellrosalló.

amb pebre, que allò era com un luxe de l'època. I llavors li diu, vella dama, sabeu què és això que heu menjat tan exquisit?

I ella diu, no, si només que era un menjar preciós, boníssim, tant. I llavors li diu, és el cor del vostre enamorat.

I llavors, per demostrar-ho, trau el cap. I l'altre diu, molt bé, doncs he pres un menjar tan exícit...

que no en penso menjar cap més. I ja s'aixeca per tirar-se del taball de la torre del castell. I ell va darrere amb l'espasa per intentar matar-la abans que ella es mati.

I aleshores moren, i el rei fa fer una gran tomba... on fa escriure els amors d'aquests dos, i a l'altre li pren els castells, les possessions, el tanca a la presó, i es queda allà...

O sigui, que fixem-nos que és un amor. fora del matrimoni, però que s'entén com l'única opció, diríem, amorosa, perquè en el matrimoni ja l'estupra, és la sexualitat més orientada a la qüestió més econòmica.

No es conservava aquest amor dels trobadors cap a les dones? Hi ha tota una sèrie de prevencions. La finamors, la cortesia, l'exercici d'aquest amor, havia de ser fet amb moltíssima cura.

La primera cosa que havien de fer els trobadors era, quan estaven fent cançons, Les persones d'amor a les seves dames, que ho feien en públic, probablement amb el marit al costat, això no ho hem de perdre de vista, els hi posaven un senyal, les amagaven sota un pseudònim.

No podien dir... T'estic tirant els trastos, senyora. T'estic tirant la floreta. Hem de dir... Plaer de ma vida, vell veser...

Posen noms que amaguen la identitat real de la persona a la qual va d'estimar d'aquest amor. Llavors, hi ha un procés de galanteig, en el qual la dama, que sempre és una dama que diu que no, la vella dama se l'estima, és un dels tòpics, Diu que no perquè primer ha de salvar el físic.

Perquè, clar, en aquest cas, s'hi juguen directament la vida. Però aleshores van passant per un... el pregador, l'entendedor...

O sigui, van passant com determinats estadis... fins que es pot arribar a l'estadi de druts. Els druts són els amants.

O ara això que estem sentint és... És un dels poemes més bonics de la història de la dictatura.

una golondrina, que està volant, i diu, puja, i ara es deixa caure. Quan els ocells pugen, paren de volar i planegen.

I diu, quan veig això, per la dorsor que em ve al cor, perquè ell està trist. Per què? Perquè la seva dama l'ha rebutjat.

És això. Moltes vegades es donaven mostres, es donava un anell, es donava un cordó, es donava un tros de cabell, i això era com una mostra que anaven...

Una penyora. La paraula drut la va recuperar el Serrat en la cançó Conillet de Ballús. És que el drut és l'amant carnal.

Que complerts, aquests amants d'aquella època. Que podien cantar l'amor, també? Podien cantar l'amor, era un amor lliure, però, cuidado, eren molt complets, també, perquè feien servir la poesia com una arma ideològica o política.

En aquest cas, els trovadors catalans són especialistes. Guillem de Bargadà era un terrorista de la paraula espectacular.

Això que estic dient del senyal, què fa Guillem de Bargadà? Li diu, per exemple, a la dona de Pere de Berga, que era el seu enemic feudal i també, evidentment, literari.

Li diu, per exemple... A vos m'autrei, bona dona de Berga. A vos em dono, bona dona de Berga. Ja està trencant el senyal poètic, perquè està dient...

Aquesta és la dona, l'estafania de Berga, que és la dona del Pere de Berga. Diu... Vos ets fins aurs, vos sou orfi, e vostre marit merga.

Que aquest vostre marit merga rima amb Berga, però, òbviament, tot el públic ja sap a què està fent al·lusió.

Vos sou orfi i el vostre marit... i la gent riu, no? És a dir, que s'utilitza la poesia... també com un arma de nivell polític i d'atac saber.

O sigui, la paraula merda, entre cometes, ja existia en aquella època. Ja ho veus, perquè la rima, en aquest cas, fa que rimi en verga, però que al mateix temps s'estigui rebaixant.

A vegades

parlem d'un amor molt idealitzat.

que és impossible, perquè la dama ha de protegir-se moltíssim. I a vegades és un amor de lluny, es diu, de lluny, perquè és necessari que sigui de lluny, perquè, si no, ja t'ho dic, hi havia conseqüències dràstiques.

Hi havia algú que havia perdut una part important de la seva anatomia física en el tema. Això també se n'han donat casos.

La

vida de Jaufré Rodel també és un text preciós.

S'embarca en una tempestat, agafa una malaltia terrorífica, i quan arriba allà està pràcticament agonitzant, la comtessa de Trípoli arriba, i just al moment en què estan allà, per l'últim moment poder-se veure, amb aquella justícia poètica i aquell timing tan precís del món medieval, i quan el veu fa...

És sensacional veure com es barreja l'amor aquest idealitzant en una situació molt terrorífica, des d'un punt de vista amorós, però al mateix temps, l'amor carnal, que en Guillem de Peiteu, que és un senyor feudal que tenia més possessions, era molt més ric que qualsevol altre senyor de l'època i fins i tot que els reis, que fa poemes que són explícits totalment.

O sigui, que a vegades parlem d'una dama idealitzada... i d'altres vegades parlem d'erotisme pur i dur.

Fixa't si va ser una revolució, aquesta poesia, que els va caldre als francesos del nord... Un tractat per entendre què era aquest amor trobadoresc, què era la fi d'amors.

Andreu, el capellà, que ja t'heu segur que fos un capellà, el que fes el tractat sobre l'amor, que dius, la informació de primera mà no sabem d'on la treu, però tampoc ens ho preguntarem.

Però fa el De Amore, que és un tractat sobre l'amor cortesa, i explica als francesos del nord què és aquest invent del sud.

Llavors fa una definició d'amor que va tenir molta fortuna. Amor és... És una passió natural que neix de la contemplació de la bellesa de l'altre sexe i de la meditació obsessiva sobre aquesta bellesa.

Amb la qual cosa, imagina't, el sexe... ja no ho poden estimar. És una discriminació brutal que fa la resta del seu temps.

Llavors comença a dir, els homes poden estimar entre 18 i 60 anys. I les dones? 12 i 50, noia.Sempre tenim les a perdre.

Però diu, abans no, perquè no saben parlar. Fixa't si llavors l'amor té a veure amb aquest domini retòric.

I després tampoc, perquè només els queda el consol del menjar i el beure. I llavors diu, els pagesos no poden estimar.

Perquè si no, si estimessin, si fossin ociosos, qui faria les feines del cap? Ells, saps de què volen, aquest tractat?